cançó

-Aquesta cançó també en recorda la meva joventut-

EN PERE GALLERÍ
Popular catalana

Com ell és tan bon home
en Pere Gallerí.
s'enduu tota la xeixa,
la xeixa de perquí,
que l'amor,que la vi,
marxant d'en Pere Gallerí,
com vares turururú 
com vares tu morir.

Se'n puja dalt d'un arbre
per veure el Francolí,
les branques eren guerxes
 s'en va tombà, tombí;
 que l'amor, que la vi......

Les noies de la vila
l'en van a recibir,
diuen un Parenostre
perquè es cabi de morir
que l'amor, que lavi.....

Que si se'n va a l'infern
mai més ne puga aixir,
i si se'n va a la glòria
m'hi faci lloc a mi,
que l'amor, que la vi...

Cançó

-Aquesta cançó en recorda la meva joventut; els dies que sortien d'excursió a la muntanya.
M'agrada recordar-la.-

SALUT, SUBLIMS MUNTANYES
          Himne  muntayenc  

Salut,sublims muntanyes,
vosaltres que el cel toqueu,
sou belles,sou gemades,
sou gràcia,sou anhel.
El sol us coloreja,
l'aire és pur,l'aire és sa.
Correm,cerquem l'aurora
des del més alt pujolar.
Tràlarà.......

Dalt de vostres cimes
tot és pau i repós,
al lluny resten les viles
dels odis i els rencors.
És aquí on hom oblida
la terra i sos dolors.
Vosaltres sou la pàtria
de tots els nostres cors.
Tràlarà........

Heus ací el puig altíssim
de front alt i seré,
per dosser el cel blavíssim,
els pins per son joier.
Ho excelsos companys!
Natura,immensitat,
cantem per les muntanyes,
cantem la llibertat.
Tràlarà........

poema

 MOS   CANTARS
      (fragment)

Si amb mos cantars senzills,oh Pàtria mia!,
terra sagrada a on mon bressol sens gales
balandrejà, al trist so de ses balades
    una mare amb amor;
si cantant de records jo puc un dia
ta corona refer que fulla a fulla
dispersà per les planes regalades
         dels segles la rigor,

dels antics trobadors la muda lira
jo arrencaré de llurs humits sepulcres,
i el geni que divaga entrte llurs lloses
           plorant invocaré,

i despertant-ne les que el món admira
ombres sagrades, noms cenyits de glòria
los comtes  i antics reis,i llurs famoses
         batalles cantaré.

                  Joaquim Rubió i Ors

poesies

Un enuig

Un enuig, un enuig és una cosa
que un no vol pensar-hi, però ho vol;
és, entre celles, una estranya nosa;
ell ens fa ganyotes a la rosa
i donar cop de colze a un raig de sol.

I sols s'allunya, i l'ànima en reposa
quan en l'esguar que frec a frec s'ens posa
veiem caure una llàgrima en secret,
penedida del mal que no ens  ha fet.

                                  Josep Carner




L'última  Deessa

Potser l'Amor ja ve:
l'aire del cel amb més frisança vola,
i hom va content al so de la viola
de l'esperança, que fa el cor lleuger.

Quan és l'amor , ací,
qui veu el mar, els núvols o la serra?
Un gran núvol rosat tapa la terra:
tant és gelós el nostre instant diví.

I cop l'amor passat,
vénen l'ira, l'orgull, inútil fressa;
i al capdavall, com última deessa,
una endolada,que fa el seny daurat.

                Josep  Carner

poesia

        A ixí com cell qui es veu prop de la  mort,..
 
  
Així com cell qui es veu prop de la mort,
 corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort.
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

                         Ausiàs March

poesia

El caminant i el mour

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE


Ho,que cansat estic de la meva
corvada,vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.!
Aleshores,a la congregació,els gremans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu sommi
i em quedaré qui fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobre,
bruta, trista, dissortada pàtria.


                        Salvador Espriu