poesies

Un enuig

Un enuig, un enuig és una cosa
que un no vol pensar-hi, però ho vol;
és, entre celles, una estranya nosa;
ell ens fa ganyotes a la rosa
i donar cop de colze a un raig de sol.

I sols s'allunya, i l'ànima en reposa
quan en l'esguar que frec a frec s'ens posa
veiem caure una llàgrima en secret,
penedida del mal que no ens  ha fet.

                                  Josep Carner




L'última  Deessa

Potser l'Amor ja ve:
l'aire del cel amb més frisança vola,
i hom va content al so de la viola
de l'esperança, que fa el cor lleuger.

Quan és l'amor , ací,
qui veu el mar, els núvols o la serra?
Un gran núvol rosat tapa la terra:
tant és gelós el nostre instant diví.

I cop l'amor passat,
vénen l'ira, l'orgull, inútil fressa;
i al capdavall, com última deessa,
una endolada,que fa el seny daurat.

                Josep  Carner

poesia

        A ixí com cell qui es veu prop de la  mort,..
 
  
Així com cell qui es veu prop de la mort,
 corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort.
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

                         Ausiàs March