T'he esperat impacient
com faig dia rere dia,
comptant minut a minut
quan en tindré l'alegria
del teu rostre a prop del meu
i el teu alè
que beuria
com aquell que beu bon vi
i tot enyor s'olblida
Joan Sala Pujol
Bloc (2009) Maragall
dimecres, 1 de febrer del 2012
Llapis i paper
Un llapis i un paper
són les meves úniques armes.
Amb elles intento callar la ment,
vomitar el dolor que porto dins
i obrir la meva ànima.
Tan sols vull reposar, nua,
sense blindatges,sense turments,
i poder ser
per un moment en el meu cel,
com un estel fugaç,desconegut,
que sense saber per què
il-lusiona qui el mira.
Montserrat Pujol i Jordana
bloc (2009) Maragall
són les meves úniques armes.
Amb elles intento callar la ment,
vomitar el dolor que porto dins
i obrir la meva ànima.
Tan sols vull reposar, nua,
sense blindatges,sense turments,
i poder ser
per un moment en el meu cel,
com un estel fugaç,desconegut,
que sense saber per què
il-lusiona qui el mira.
Montserrat Pujol i Jordana
bloc (2009) Maragall
Subscriure's a:
Missatges (Atom)