No ploris si m'estimes

No ploris si m'estimes.

Si coneguessis el do de Déu  i que és el Cel !

Si poguessis escoltar el càntic dels àngels i veure'm enmig d'ells.

Si poguessis veure els horitzons, els camps  i els nous camins que travesso.

Si per un instant poguessis veure com jo la bellesa,

davant la qual les belleses empal·lideixen.

Tu que m'has estimat en el país de les ombres

i ara no et resignes a veure'm en el de les immutables realitats?

Creu-me,quan la mort vingui a trencar els lligams,

com ha trencat els que a mi m'encadenaven.

Quan arribi el dia que Déu ha fixat i coneix,

i la teva ànima vingui a aquest Cel en que la meva t'ha precedit,

quest dia tornaràs a veure'm sentiràs que continuo estimant-te

i  et portaré de la mà per camins de Llum i Vida.

 
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris si m'estimes.

Poema

ja hi he navegat prou
per les mars de la terra,
de golfs de neguit,
d'onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,
mane's-en, barca meva
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

 Fragment d'Ament

 Jacint Verdaguer