Desolaciò
Jo sò l'esqueix d'un arbre,esponeròs ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesa,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
crema he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vits anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
Joan Alcover
