Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies:
tu ja no hi ets i el temps ara em trascorre
entre el record de tu, que m'acompanys,
i aquel esfoç que prou que coneixes,
de persistir quan res no és propici.
des d'aquest mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument deeclina .
Tots els colors proclamen vida nova
i visc i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imagirnar-se absent per sempre.
Miquel Martí i Pol
LLibre d'adsències
