Deixe'm venir,bonica,
a mirar el teu jardí;
vull veure bé les roses
que es comencen a obrir.
I si em permets collir-ne,
és ara el temps millor!
Són tan belles i tan a mig obrir,
que m'han robat el cor.!
Ai, amor meu,bonica,
sense tu, no viuré.
Perquè molt fort t'endinses
en el meu pensament.
Si tu m'ho dius ,oblido
les roses del jardí;
Eren un pretext sols per ser prop teu.
Ets tu qui em fas glatir.!
Brahms. Trad. Joan Costa
