Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd d'aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d'en Jorda.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc apoc,
compta els seus passos en la gran quietud,
s'atura,i no sent res,i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó.!
