Poesia

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins,un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
Com el Vallès no hi ha res!
 Pere Quart

                   

Sant Jordi

El dia esclata....

El dia esclata.
Quin regal tan immens
agafar-lo amb la mà
i bufar-lo,
voliana,
com un bes incendiat
damunt de tantes galtes
que el rebran amb delit
quan l'escletxa de llum
entra pels finestrals
i travessa les cases,
de un extrem a l'altre,
cambra a cambra.

                  Rosa Fabregat
               Bloc-2009-Maragall

Silenci

n

 Entre sol i ombra
 sorgeix la inquietud.
Omple el buit de l'oblit
sempre present en l'home.

Sap que n'ha de sortir
però incapaç de traspassar el llindar
resta immòbil, abstret i silenciós.

El sol li penetra la pell
i l'omple de vida
Ha de despertat!
puix, quan arribi la nit
i tot ho acapari l'ombra,
tornarà a restar immòbil,
abstret i silenciós.                                                                                  

               Montserrat Pujol i Jordana
                           Bloc-2009-Maragall

   
                                                                                             

En el Capvespre

.... vindrà la mort
i tornaran les neus.
Sóc en el món dels rius,
de les albes que fugen.
Vinc d' un país
on els homes no lluiten
i estimen solament.

                Anton Sala-Cornadó
                   Bloc-2009-Maragall

L'Anima de les flors

Aquelles flors que hi ha  posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
.Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, riuen al sol.

M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
"Moriran aviat, lluny de la planta                 
 elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà"

      Joan Maragall

A la meva germana

Vaig marxar
pensant que era tard
i ara tinc la recança
de no haver-me quedat
una estona més.
Tenies companyia,
les amigues, els fills..
Ja no puc
fer-me enrere
aquests moments
no tornaran.                                            
Tu ja saps que t'estimo.
i si tens un dia gris
pensa em mi
que així que pugui
vindré correns a fer-te costat.
                                                                                                  
                F.M.Laura

Cant de l'Enyor

Ni que només fos
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
 Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

                          Lluís Llach

Vindrà....

Vindrà un dia que nosaltres
serem lluny, sota l'oblit:
hi haurà amors en cases noves
i rosers en cada ampit,
i gent dolça que mediti
els secrets del'infinit.

                    J.Carner

        

Parlem de tu

Parlem de tu, peró no pas amb pena.
senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també els teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
 per recodar.te; a poc a poc seràs
un get, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-.lo.

                                   Miquel Martí i Pol

La vall del riu vermell

Trobarem a faltar el teu somriure,
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'quí,
però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de  l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara quarda la pena
tan amarga del teu comiat.

Adéu Enric

 Amb tristesa escolto la mare quan  em diu
 que t'has anat massa aviat.  Abans que ella.
 T'enyora.  Nosaltres també t'enyorem.
 Estaràs sempre en els nostres cors
 i recordem  aquells  dijous  als  matins
 que mentre preniem el cafè
 fèiem petar la xerrada.
Que tinguis sort en aquest viatge.
Enric, no et dic adéu per sempre no!
Adéu fins  el dia que ens tornen a retrobar.

              F.M.Laura
                              11/12/2012

Ben poca cosa tens

Ben poca casa tens:
la taula i uns quants llibres;
l'enyor d'ella,que és lluny
i tampoc no  l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs ples camins
d' una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot.   Al carrer
fa una tarda tranquil-la.
Camina. Hi ha la gent
per fer-te compania.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis,tot serà
més assenyat i digne.
 - no és més lliure qui oblida-
però duràs le mans
plenes de llum fresquíssima.

      Miquel Martí i Pol

passes

Després que ella ja no hi fou,
quedaren tan sols records,
i potser miríades de lúcida immatèria. 
I, de vegades, en la quietud de la nit,
com si fos possible,
el frec de les seves sabatilles,
remors d'enyor,
esvanint-se en la foscor de passadís.

              Joan Albert de la Peña i Guasch
                                     Bolc (2009)  Maragall.

                                                       

La fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d' en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd d'aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d'en Jorda.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc apoc,
compta els seus passos en la gran quietud,
s'atura,i no sent res,i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó.!

                                                                

Benvigunda

T'he esperat impacient
com faig dia rere dia,
comptant minut a minut
quan en tindré l'alegria
del teu rostre a prop del meu
i el teu alè
que beuria
com aquell que beu bon vi
i tot enyor s'olblida

             Joan Sala Pujol
                      Bloc (2009)  Maragall

                                    

Llapis i paper

Un llapis i un paper
són les meves úniques armes.
Amb elles intento callar la ment,
vomitar el dolor que porto dins
i obrir la meva ànima.

Tan sols vull reposar, nua,
sense blindatges,sense turments,
i poder ser
per un moment en el meu cel,
com un estel fugaç,desconegut,
que sense saber per què
il-lusiona qui el mira.

                Montserrat Pujol i Jordana
                                      bloc (2009) Maragall