El caminant i el mour
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Ho,que cansat estic de la meva
corvada,vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.!
Aleshores,a la congregació,els gremans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu sommi
i em quedaré qui fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobre,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
