Parlem de tu, peró no pas amb pena.
senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també els teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recodar.te; a poc a poc seràs
un get, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-.lo.
Miquel Martí i Pol
