Calladament

CALLADAMENT

Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
   Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.

Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre. 

Miquel Martí i Pol. Llibre d’absències, 1984

Cap al tard

Desolaciò

Jo sò l'esqueix d'un arbre,esponeròs ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesa,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert  i sens entranyes que de la soca resta;
crema he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vits anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

                                    Joan   Alcover

L'ombra

Tristesa perfumada,rossinyol de nit:
amb sospirs,al meu son vas fent una corona,
El coixí feia olor de taronger florit,
oh rossinol,colgat d'estrelles i d'aromes!
Però,si em desvetllava, he vits que era de neu 
el jardí, i aquella Ombra hi venia daurada:
i es glaçava un somriure entre sa boca lleu,
com l'aigua de la nit dins  una rosa amarga.

                                                   Marià Manet

A Frederic Soler en son Enterro

Amb cent corones de flors
te'n veig anar d'esta vida:
tu te'n vas amb cent, de flors:
jo quedo amb una,  i  d'espines.

                   Acint Verdaguer

Et trobaré a faltar

Et trobaré a faltar molt Bernat:
Qui trobaré que, en pintí la casa tant bé com tu?
Tu no hi ets, però tanco els ulls... et veig, i
 et sento.
Havíem parlat tantes vegades de la nostra infantesa.
Ens agradava parlar del passat, i ara sense tu,
 he perdut un trosset de la meva vida.

No et vaig dir mai lo important que eres per mi,
estràs sempre en el meu cor, en el pensament.

                           

Absència que és presència

Quan se'n van
les persones que estimem
hi ha una gran sensació d'absència.
Ja no hi són.
Ja no tornarem a veura els seus ulls,
ni escoltar la seva veu.
No tornarem a sentir el seu cos,
ni la seva proximitat.
Sí, és varitat.
Però significa això que no hi sòn?
Que estan absents.?
No sera més aviat
que,estant en Déu,
estant més a prop que mai?
Com l'aire que respirem
que suaument
sense fer soroll,
penetra en els nostres pulmons.
Al costat del dolor
que ens oprimeix el cor,
allí esta la seva presència,
que ens acompanya.

   Parla'm del cel