Arbre a Vespella de Gaià

copia de la placa que hi ha al costat

El municipi de Vespella de Gaià a tots els deus veïns, en especial als nostres antics que ja no hi són, i que lluitaren a la guerra, a la batalla del foc, a la baralla de la vida, fent un poble lliure, formós i únic.

Que l’ombra de l’arbre de la vida, s’escampi pel nostre terme i protegeixi ara i sempre a tots els vespellencs i vespellenques, passats, presents i futurs, arrelant, enrobustint-nos i donant-nos llum per fer un poble cada dia millor.

                                                                         

 Daniel Cid Ricote,  Batlle 

     

 Vespella de Gaià 29 d’abril de 2006

Diuen: La mar és trista

Diuen: la mar és trista. Quin trepig

fa cada onada, quan s'esberla!

I veig una mar trista, però, al mig,

tu, com una perla.

Diuen: la terra és trista. Quin trepig

fa cada fulla! Mig no gosa.

I veig la terra trista, però, al mig,

tu, com una rosa.

        Marià Manent
 

LLetra a Dolors

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies:
tu ja no hi ets i el temps ara em trascorre
entre el record de tu, que m'acompanys,
i aquel esfoç que prou que coneixes,
de persistir quan res no és propici.
des d'aquest mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument deeclina .
Tots els colors proclamen vida nova
i visc i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imagirnar-se absent per sempre.

                                       Miquel Martí i Pol
               LLibre d'adsències