La ginesta

Saber somriure

Un somriure no casta res i produix molt.
enriqueix els qui el reben,
sense empobrir els que el donen;
no dura més que un instant,
però el seu record de vegades és etern.
Ningú no és prou ric per a poder-se'n estar.
Ningú és massa pobre per no poder-lo donar.
Forja la felicitat de la llar.
És signe sensible de l'amistat.
Un somriure dóna repòs a l'esser fatigat,
retorna el valor al més descoratjat.
I, si alguna vegada us trobeu una persona, que
 no us dóna el somriure que us mereixeu, sigueu
generosos, doneu-li el vostre.......
perque ningú no té tanta necessitat d' un somriure
com aquell qui no el pot donar als altres.

 

                                       full  Dominical

Foto fusionada amb el gimp

Muntanyes Monserrat

Quan ve la nit

Quan ve la nit
los aucells reposen;
no ho fan los meus ulls,
que dormir no poden;
viuen en tristura
fins al dia clar.
Dons, galant donzella,
per què em feu penar?

          Anònim
          (Segle  xvI )
  Poesia catalana del segle d'or.

No puc dormir soleta, no...

No puc dormir soleta, no.
¿Què em faré, llassa,
si no mi's passa?
Tant mi turmenta l'amor!

Ai, amic, mon dolç amic!
Somiat vos he esta nit.
Que em faré, llassa?

Somiat vos he esta nit
que us tenia en mon llit.
Què em faré, llassa?

Ai, amat, mon dolç amat!
Anit vos he somiat.
Què em faré, llassa?

Anit vos he somiat.
que us tenia en mon braç.
Què em faré, llassa?

--llassa:  infeliç de mi,  pobre de mi.--

       Anònim
      (secle  xv)
poesia catalana del segled'or.

Bella de nit -Bella de dia

N' hi ha una flor bella
que amb lo dia s'esbadella
i amb ell vespre se clou.

N' hi ha una altra que es desclou
al descloure's l'estrellada,
i s'encaputxa a l'albada

        Les dues són
        flors d' aquest món.

Mes en l'hort de l'infinit
hi ha una flor que es diu Maria:
Ella és la bella de nit.
Ella és la bella del dia.

                    Jacint Verdaguer

                              

Vistes al mar

El cel serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...

Dues coses hi ha
que mirar-les juntes
em fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar

      Joan Maragall
      

Refranys

-Dels trenta en amunt,
no et mullis el cul.
           -- - - - - - - -
-Qui fila prim porta camisa,
qui fila gros només en duu un tros
          - - -- - - - - - -               
-Home de molts oficis, pobre segur.
            -- - - - - - - - -
-A la taula d'en Bernat qui
no hi és no hi és comptat.
          - - - - - - - -  --
- A la taula  i al llit, al primer crit.
          - -  - - - - - - --
 -La flor de l'hemosura com la flor de maig dura
           - - - - - - - - - -
-Abril,abril un de bo cada mil.
          - - - - - - - - - - --
-No donis l'hivern per passat fins que
l'abril no s'ha acabat.

Les teves mans

Les teves mans
com un llibre obret
expressen gestualment
la teva ànima.

Les tevas mans,
miralls,
parlen sense veu
amb cada figura que dibuixen.

Les teves mans
copsen la meva atenció
amb els seus moviments
de malabarista en l'aire.

Les teves mans
voldria que fessin
ombres xineses
sobre les parets de la meva habitacò.

                              Montserrat Pratdesaba
                                        Bloc-2009-Maragall

El dia esclata....

el dia esclata.
Quin regal tan immens
agafar-lo amb la mà
i bafar.lo,
voliana,
com un bes incendiat
damunt de tantes galtes
que el rebran amb delit
quan l'escletxa de llum
entra pels finestrals
i travessa les cases,
de l'un extrem al'altre,
cambra a cmbra.

          Rosa Fabregat
                    Bloc-2009-Maragall