No ploris si m'estimes

No ploris si m'estimes.

Si coneguessis el do de Déu  i que és el Cel !

Si poguessis escoltar el càntic dels àngels i veure'm enmig d'ells.

Si poguessis veure els horitzons, els camps  i els nous camins que travesso.

Si per un instant poguessis veure com jo la bellesa,

davant la qual les belleses empal·lideixen.

Tu que m'has estimat en el país de les ombres

i ara no et resignes a veure'm en el de les immutables realitats?

Creu-me,quan la mort vingui a trencar els lligams,

com ha trencat els que a mi m'encadenaven.

Quan arribi el dia que Déu ha fixat i coneix,

i la teva ànima vingui a aquest Cel en que la meva t'ha precedit,

quest dia tornaràs a veure'm sentiràs que continuo estimant-te

i  et portaré de la mà per camins de Llum i Vida.

 
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris si m'estimes.

Poema

ja hi he navegat prou
per les mars de la terra,
de golfs de neguit,
d'onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,
mane's-en, barca meva
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

 Fragment d'Ament

 Jacint Verdaguer

Volies dir-me Adéu

Aquella nit, amb un filet de veu em vas cridar per meu nom.
Vaig córrer el teu costat,  vaig agafar-te les mans,
me les estrènyer molt fort, em vas acariciar el front ,
vas tocar-me els cabells com feies a vegades,
em miraves, volies dir-me alguna cosa?
ben segur que sí no ho sabré mai
Potser volies dir-me... adéu?

Mare

És tant menuda,
tant fràgil,
em mires
i em somrius.
Quan ja
no hi siguis
recordaré
el teu
somriure,
la teva
bondat.
Que et
tenia a prop
i et podia
abraçar.