Amb tristesa escolto la mare quan em diu
que t'has anat massa aviat. Abans que ella.
T'enyora. Nosaltres també t'enyorem.
Estaràs sempre en els nostres cors
i recordem aquells dijous als matins
que mentre preniem el cafè
fèiem petar la xerrada.
Que tinguis sort en aquest viatge.
Enric, no et dic adéu per sempre no!
Adéu fins el dia que ens tornen a retrobar.
F.M.Laura
11/12/2012
