Després que ella ja no hi fou,
quedaren tan sols records,
i potser miríades de lúcida immatèria.
I, de vegades, en la quietud de la nit,
com si fos possible,
el frec de les seves sabatilles,
remors d'enyor,
esvanint-se en la foscor de passadís.
Joan Albert de la Peña i Guasch
Bolc (2009) Maragall.
