Quan ve la nit

Quan ve la nit
los aucells reposen;
no ho fan los meus ulls,
que dormir no poden;
viuen en tristura
fins al dia clar.
Dons, galant donzella,
per què em feu penar?

          Anònim
          (Segle  xvI )
  Poesia catalana del segle d'or.

No puc dormir soleta, no...

No puc dormir soleta, no.
¿Què em faré, llassa,
si no mi's passa?
Tant mi turmenta l'amor!

Ai, amic, mon dolç amic!
Somiat vos he esta nit.
Que em faré, llassa?

Somiat vos he esta nit
que us tenia en mon llit.
Què em faré, llassa?

Ai, amat, mon dolç amat!
Anit vos he somiat.
Què em faré, llassa?

Anit vos he somiat.
que us tenia en mon braç.
Què em faré, llassa?

--llassa:  infeliç de mi,  pobre de mi.--

       Anònim
      (secle  xv)
poesia catalana del segled'or.