L'ombra

Tristesa perfumada,rossinyol de nit:
amb sospirs,al meu son vas fent una corona,
El coixí feia olor de taronger florit,
oh rossinol,colgat d'estrelles i d'aromes!
Però,si em desvetllava, he vits que era de neu 
el jardí, i aquella Ombra hi venia daurada:
i es glaçava un somriure entre sa boca lleu,
com l'aigua de la nit dins  una rosa amarga.

                                                   Marià Manet

A Frederic Soler en son Enterro

Amb cent corones de flors
te'n veig anar d'esta vida:
tu te'n vas amb cent, de flors:
jo quedo amb una,  i  d'espines.

                   Acint Verdaguer

Et trobaré a faltar

Et trobaré a faltar molt Bernat:
Qui trobaré que, en pintí la casa tant bé com tu?
Tu no hi ets, però tanco els ulls... et veig, i
 et sento.
Havíem parlat tantes vegades de la nostra infantesa.
Ens agradava parlar del passat, i ara sense tu,
 he perdut un trosset de la meva vida.

No et vaig dir mai lo important que eres per mi,
estràs sempre en el meu cor, en el pensament.