El dia esclata....

El dia esclata.
Quin regal tan immens
agafar-lo amb la mà
i bufar-lo,
voliana,
com un bes incendiat
damunt de tantes galtes
que el rebran amb delit
quan l'escletxa de llum
entra pels finestrals
i travessa les cases,
de un extrem a l'altre,
cambra a cambra.

                  Rosa Fabregat
               Bloc-2009-Maragall

Silenci

n

 Entre sol i ombra
 sorgeix la inquietud.
Omple el buit de l'oblit
sempre present en l'home.

Sap que n'ha de sortir
però incapaç de traspassar el llindar
resta immòbil, abstret i silenciós.

El sol li penetra la pell
i l'omple de vida
Ha de despertat!
puix, quan arribi la nit
i tot ho acapari l'ombra,
tornarà a restar immòbil,
abstret i silenciós.                                                                                  

               Montserrat Pujol i Jordana
                           Bloc-2009-Maragall