Ben poca casa tens:
la taula i uns quants llibres;
l'enyor d'ella,que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs ples camins
d' una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil-la.
Camina. Hi ha la gent
per fer-te compania.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis,tot serà
més assenyat i digne.
- no és més lliure qui oblida-
però duràs le mans
plenes de llum fresquíssima.
Miquel Martí i Pol
