Un ocell

Tudis

No vull pensar, que ja no hi ets,
ni del teu comiat,
vull recordar la bondat que sempre has tingut,
el bé que sempre has fet:
Et desvivies per cuinar-nos a tots.
Jo et dic: "Gràcies Tudis"
per ajudar-me tantes vegades
i que, ara...em seguiràs
 ajudant des del   Cel.

                       Laura

volies dir-me...adéu

Aquella nit, amb un filet de veu em vas cridar pel meu nom.
 Vaig agafar-te les mans,
me les vas estrènyer molt fot,
em vas acariciar el front,
vas tocar-me els cabells com feies a vegades
em miraves,
volies dir-me alguna cosa?
Ben segur que sí, no ho sabré mai.
Potser volies dir-me...Adéu?

                     T'estimo mare                 

                        
           


        Ens hi esperen

No hi ha dubte
que ens hi esperen.
Si nosaltres els trobem a faltar,
molt més ells

que han arribat a la meta.
Ens hi esperen
amb el desig
que nosaltres caminen
per aquell amor,
aquella entrega,
aquell servei,
que ells ara coneixen plenament
com el sentit de l'existència

                  Parla'm del cel
                                  
                          
  Sí, Déu meu,
la suavitat de la teva presència;
serà des d'ara també,
proximitat d'aquells
que tant he estimat
i que tant estimo,
però que ara sento
tan absents.
Fes que la seva absència
sigui, en tu, presència.                  
                         

                    

                   
       
                    
           


     

Mare

Ets tant
menuda,
tant fràgil.
Em mires
i em somrius.
quan ja no
hi siguis
recordaré el
teu somriure,
les teves
abraçades
la teva
bondat...

El mar

L'ocell i el xiprer

Per fer més alt el xiprer
l'ocell hi enlaire el seu cant.
Si l' arbre no arriba al cel
hi arribarà el cantant,
         Joana Raspall

Llibres

No ploris si m'estimes

No ploris si m'estimes.

Si coneguessis el do de Déu  i que és el Cel !

Si poguessis escoltar el càntic dels àngels i veure'm enmig d'ells.

Si poguessis veure els horitzons, els camps  i els nous camins que travesso.

Si per un instant poguessis veure com jo la bellesa,

davant la qual les belleses empal·lideixen.

Tu que m'has estimat en el país de les ombres

i ara no et resignes a veure'm en el de les immutables realitats?

Creu-me,quan la mort vingui a trencar els lligams,

com ha trencat els que a mi m'encadenaven.

Quan arribi el dia que Déu ha fixat i coneix,

i la teva ànima vingui a aquest Cel en que la meva t'ha precedit,

quest dia tornaràs a veure'm sentiràs que continuo estimant-te

i  et portaré de la mà per camins de Llum i Vida.

 
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris si m'estimes.

Poema

ja hi he navegat prou
per les mars de la terra,
de golfs de neguit,
d'onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,
mane's-en, barca meva
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

 Fragment d'Ament

 Jacint Verdaguer

Volies dir-me Adéu

Aquella nit, amb un filet de veu em vas cridar per meu nom.
Vaig córrer el teu costat,  vaig agafar-te les mans,
me les estrènyer molt fort, em vas acariciar el front ,
vas tocar-me els cabells com feies a vegades,
em miraves, volies dir-me alguna cosa?
ben segur que sí no ho sabré mai
Potser volies dir-me... adéu?

Mare

És tant menuda,
tant fràgil,
em mires
i em somrius.
Quan ja
no hi siguis
recordaré
el teu
somriure,
la teva
bondat.
Que et
tenia a prop
i et podia
abraçar.