Treball de Scribus

Dia de Corpus

Corpus

CORPUS

       I

Toquen les tropetes,- vénen els soldats
avançant en amples- rengles violats.
Alta la bandera- llû sobre l'estol;
altes lluen totes-armes al sol.

Travessen la ciutat al mitj del dia
en una revolada d'alegria.


Tots van a la una;-rítmica se'n va
la feixuga marxa- i el fort alenar.
Llencen les trompetes-alts crits trïomfants,
i al voltant se'n porten- un estol d'infants.I

I I

Els gegants, els gegants
are ballen, are  ballen

els gegants, els gegants
are ballen com abans.

      Joan Maragall

poesia

ELLA

També ha vingut- pobre aucellet,
tot arraulit,
amon balcó- cercant redós.
Mes jo li he dit:
- No temis ja- lo qu'es passat,
aixeca l' vol:
el cel es blau,-els arbres verds,
i brilla el sol.-
Així meteix- dic a l'aimat:
-Oblida ahir:
diga-m avui- am cor lleuger
lo que'm  vols dir.

 ELL

còm asserenes mon neguit,
còm fuig mon dol!
Ets el cel blau,-ets l'arbre verd,

ets el meu sol.

            Joan Maragall