Aquelles flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
.Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
"Moriran aviat, lluny de la planta
elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà"
Joan Maragall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada