Un llapis i un paper
són les meves úniques armes.
Amb elles intento callar la ment,
vomitar el dolor que porto dins
i obrir la meva ànima.
Tan sols vull reposar, nua,
sense blindatges,sense turments,
i poder ser
per un moment en el meu cel,
com un estel fugaç,desconegut,
que sense saber per què
il-lusiona qui el mira.
Montserrat Pujol i Jordana
bloc (2009) Maragall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada