Entre sol i ombra
sorgeix la inquietud.
Omple el buit de l'oblit
sempre present en l'home.
Sap que n'ha de sortir
però incapaç de traspassar el llindar
resta immòbil, abstret i silenciós.
El sol li penetra la pell
i l'omple de vida
Ha de despertat!
puix, quan arribi la nit
i tot ho acapari l'ombra,
tornarà a restar immòbil,
abstret i silenciós.
Montserrat Pujol i Jordana
Bloc-2009-Maragall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada