N' hi ha una flor bella
que amb lo dia s'esbadella
i amb ell vespre se clou.
N' hi ha una altra que es desclou
al descloure's l'estrellada,
i s'encaputxa a l'albada
Les dues són
flors d' aquest món.
Mes en l'hort de l'infinit
hi ha una flor que es diu Maria:
Ella és la bella de nit.
Ella és la bella del dia.
Jacint Verdaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada