També ha vingut- pobre aucellet,
tot arraulit,
amon balcó- cercant redós.
Mes jo li he dit:
- No temis ja- lo qu'es passat,
aixeca l' vol:
el cel es blau,-els arbres verds,
i brilla el sol.-
Així meteix- dic a l'aimat:
-Oblida ahir:
diga-m avui- am cor lleuger
lo que'm vols dir.
ELL
còm asserenes mon neguit,
còm fuig mon dol!
Ets el cel blau,-ets l'arbre verd,
Joan Maragall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada