Si aquesta nit sents una remor
que, no saps com,
t'obliga a mirar el cel,
i anyores gust de mel
i tens desig d'una pau
que no enganya...
és que a través dels aires
de la nit
t'arriba aquell ressò de
l'Establia
de quan l'Infant neixia
s'elevava un càntic d'infinit.
Si ja no saps sentir-te pastoret...
Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada