Et trobaré a faltar molt Bernat:
Qui trobaré que, en pintí la casa tant bé com tu?
Tu no hi ets, però tanco els ulls... et veig, i
et sento.
Havíem parlat tantes vegades de la nostra infantesa.
Ens agradava parlar del passat, i ara sense tu,
he perdut un trosset de la meva vida.
No et vaig dir mai lo important que eres per mi,
estràs sempre en el meu cor, en el pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada