Més que mai

Brotada de la plana més fidel.
És  la veu de mesura que fa i reviu
raonament d'un sentit que és tot arrel.
N'és la sembrada que dóna un sí de niu.

Amb la nota porta la passió.
Toc de paisatge on l'immens és lloc i riu.
Pinzell de paratge fa joc d'unió
i enarbora l'entesa de pau que colliu.

I respon el paper que respira
boniques muntanyes, sempre sou detall,
on l'exemple escriu tot alló d'altura,
lletra de l'entusiasme, que parla i acull.

És la música amb toc que camina l'amor,
davalla la crida de la naixença.
Amb un sí de l'exemple, que remou el cor.
Mou encara. JESÚS LA NOVA ESTANÇA

                                               Josep Bover i Blanch
                                              " El rapsode del Vallès"
                                               

                                             

Nit de Nadal

Entre palles neix Jesús
fill de Maria
Déu s'ha fet un de nosaltres,
a Betlem.
Veniu,pastors,
veniu,desperts.
Ha mascut entre nosaltres
el qui ens fa germans
i fills del Pare.
La pau és possible,
la nit de Nadal
anuncia el gran dia.
     
                         R.P
                  Parròquia Sta. Maria del Jaire

   

Postal de Nadal

Postal de Nadal

Bon Nadal

Que aquest
NADAL
ens ompli
d'AMOR I  PAU
    porti 
LLUM i ESPERANÇA

per viure el
ANY  NOU



 

La castanyera

Quan ve el temps de menjar castanyes
       la castanyera,la castenyera,
       ven castanyes de la muntanya
               a la plaça de la ciutat.
               La camisa li va petita,
               la faldilla li fa campana,
               les sabates li fan cloc-cloc
               i en ballar sempre balla així.

 Quan ve el temps de collir castanyes,
         la castanyera,la castanyera
         ve contenta de la muntanya
         amb la cistella penjada al braç.
               La camisa li va petita,
               la faldilla li fa campana,
               les sabates li fan cloc-cloc,
               i el ballar sempre gira així.
   
                       

La castanyada

La castanyada ( 1 de nobrembre)

Farem la castanyada
mengerem
castanyes
moniatos
panallets i
un
gotet
de
moscatell.

Poema

A cops de tendresa


Posant veu
al sentiment,
arribem molt més enllà
de les paraules.
Apoc apoc,
anem component
una bella partitura
que mai ningú
no sabra interpretar.
A cops de tendresa
estem escrivint
el nostre millor
Poema.

    
      Jaume Marin

cançó

-Aquesta cançó també en recorda la meva joventut-

EN PERE GALLERÍ
Popular catalana

Com ell és tan bon home
en Pere Gallerí.
s'enduu tota la xeixa,
la xeixa de perquí,
que l'amor,que la vi,
marxant d'en Pere Gallerí,
com vares turururú 
com vares tu morir.

Se'n puja dalt d'un arbre
per veure el Francolí,
les branques eren guerxes
 s'en va tombà, tombí;
 que l'amor, que la vi......

Les noies de la vila
l'en van a recibir,
diuen un Parenostre
perquè es cabi de morir
que l'amor, que lavi.....

Que si se'n va a l'infern
mai més ne puga aixir,
i si se'n va a la glòria
m'hi faci lloc a mi,
que l'amor, que la vi...

Cançó

-Aquesta cançó en recorda la meva joventut; els dies que sortien d'excursió a la muntanya.
M'agrada recordar-la.-

SALUT, SUBLIMS MUNTANYES
          Himne  muntayenc  

Salut,sublims muntanyes,
vosaltres que el cel toqueu,
sou belles,sou gemades,
sou gràcia,sou anhel.
El sol us coloreja,
l'aire és pur,l'aire és sa.
Correm,cerquem l'aurora
des del més alt pujolar.
Tràlarà.......

Dalt de vostres cimes
tot és pau i repós,
al lluny resten les viles
dels odis i els rencors.
És aquí on hom oblida
la terra i sos dolors.
Vosaltres sou la pàtria
de tots els nostres cors.
Tràlarà........

Heus ací el puig altíssim
de front alt i seré,
per dosser el cel blavíssim,
els pins per son joier.
Ho excelsos companys!
Natura,immensitat,
cantem per les muntanyes,
cantem la llibertat.
Tràlarà........

poema

 MOS   CANTARS
      (fragment)

Si amb mos cantars senzills,oh Pàtria mia!,
terra sagrada a on mon bressol sens gales
balandrejà, al trist so de ses balades
    una mare amb amor;
si cantant de records jo puc un dia
ta corona refer que fulla a fulla
dispersà per les planes regalades
         dels segles la rigor,

dels antics trobadors la muda lira
jo arrencaré de llurs humits sepulcres,
i el geni que divaga entrte llurs lloses
           plorant invocaré,

i despertant-ne les que el món admira
ombres sagrades, noms cenyits de glòria
los comtes  i antics reis,i llurs famoses
         batalles cantaré.

                  Joaquim Rubió i Ors

poesies

Un enuig

Un enuig, un enuig és una cosa
que un no vol pensar-hi, però ho vol;
és, entre celles, una estranya nosa;
ell ens fa ganyotes a la rosa
i donar cop de colze a un raig de sol.

I sols s'allunya, i l'ànima en reposa
quan en l'esguar que frec a frec s'ens posa
veiem caure una llàgrima en secret,
penedida del mal que no ens  ha fet.

                                  Josep Carner




L'última  Deessa

Potser l'Amor ja ve:
l'aire del cel amb més frisança vola,
i hom va content al so de la viola
de l'esperança, que fa el cor lleuger.

Quan és l'amor , ací,
qui veu el mar, els núvols o la serra?
Un gran núvol rosat tapa la terra:
tant és gelós el nostre instant diví.

I cop l'amor passat,
vénen l'ira, l'orgull, inútil fressa;
i al capdavall, com última deessa,
una endolada,que fa el seny daurat.

                Josep  Carner

poesia

        A ixí com cell qui es veu prop de la  mort,..
 
  
Així com cell qui es veu prop de la mort,
 corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort.
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

                         Ausiàs March

poesia

El caminant i el mour

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE


Ho,que cansat estic de la meva
corvada,vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.!
Aleshores,a la congregació,els gremans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu sommi
i em quedaré qui fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobre,
bruta, trista, dissortada pàtria.


                        Salvador Espriu

Dites dels catalans

Si tens salut i llibertat
Ets ric i no ho saps.
------------------------

És bo saber calllar fins
que és hora de parlar.
-------------------------

La salut no és coneguda
fins que és perdura.
 ------------------------

S'atrapa abans un
mantider que un coix.
 --------------------------

No diguis blat fins que
no sigui al sac i ben lligat.
------------------------------

A boca tancada no
hi entren mosques.
-------------------------

El cor no parla
però endevina.
------------------------

dites dels catalans

Poesia

Pa amb tomàquet

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès  si pot sert,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perque acompanyin el  pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.

                             
                       Miquel Matí i Pol

Treball de Scribus

Dia de Corpus

Corpus

CORPUS

       I

Toquen les tropetes,- vénen els soldats
avançant en amples- rengles violats.
Alta la bandera- llû sobre l'estol;
altes lluen totes-armes al sol.

Travessen la ciutat al mitj del dia
en una revolada d'alegria.


Tots van a la una;-rítmica se'n va
la feixuga marxa- i el fort alenar.
Llencen les trompetes-alts crits trïomfants,
i al voltant se'n porten- un estol d'infants.I

I I

Els gegants, els gegants
are ballen, are  ballen

els gegants, els gegants
are ballen com abans.

      Joan Maragall

poesia

ELLA

També ha vingut- pobre aucellet,
tot arraulit,
amon balcó- cercant redós.
Mes jo li he dit:
- No temis ja- lo qu'es passat,
aixeca l' vol:
el cel es blau,-els arbres verds,
i brilla el sol.-
Així meteix- dic a l'aimat:
-Oblida ahir:
diga-m avui- am cor lleuger
lo que'm  vols dir.

 ELL

còm asserenes mon neguit,
còm fuig mon dol!
Ets el cel blau,-ets l'arbre verd,

ets el meu sol.

            Joan Maragall

Primavera (Cànon a 2 veus.) Ph. Hayes

Ja ve l'estiu, l'hivern és lluny
Arreu floreixen roses.

No sents encara al cor del vent
l' olor de les mimoses.

Ja ve l'estiu  (l'hivern es lluny )

Cançó

DEIXA'M VENIR

Deixe'm venir,bonica,
a mirar el teu jardí;
vull veure bé les roses
que es comencen a obrir.

I si em permets collir-ne,
és ara el temps millor!
Són tan belles i tan a mig obrir,
que  m'han robat el cor.!

Ai, amor meu,bonica,
sense tu, no viuré.
Perquè molt fort t'endinses
en el meu pensament.

Si tu m'ho dius ,oblido
les roses del jardí;
Eren un pretext sols per ser prop teu.
Ets tu qui em fas glatir.!

    Brahms. Trad. Joan Costa

Poemes

Quatre coses

M'abellixen quatre coses:
- qui prou la sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l' aigua que les fa brostrar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla

per no veure-les secar.
                                       
             Maria Antonia Salvat



Sant Jordi  Cloriós

Sant jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermel i de neguit;
catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

                                  Josep Maria de Segarra

Poema

Recordes com en duien
aquelles mans les roses
de Sant jordi, la vella
claror d'abril? plovia
a poc apoc. Nosaltres,
amb gran tedi,darrera
la finestra,miràvem,
potser malats, la vida

del carrer.Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny,la sofrença
del podre drac, i deia
molt suaument el nostres
petits nons, i ens somreia.
     
                Salvador  Espriu

 

Poema

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que  en fan els aires
i els veus que van pel vent:                                                             

L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.


Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
     
                         Joan Maragall

Treball amb scribus

Aquest treball per tots el companys de imformàtica.
  Roses i llibres  per sant Jordi.

                            feliç dia de sant Jordi.

                                 

Treball amb el gimp

caramelles

Pregaria de la nit

Senyor: volia reviure amb tu aquest dia que ara s'acaba.
Un dia irrepetible però no perdut, perquè subsisteix en
les teves mans.
Quantes coses he viscut avui.....! algunes ja les esperada,
d'altres no n'era conscient quan m'he llevat.En certs mo-
ments he experimentat la teva llum, la teva força la teva
pau. En d'altres, només el silenci. Però sabia que camina-
ves al meu costat i això m'ha donat confiança.
Gràcies perquè m'has parlat i m'has estimat a través de les
persones amb qui m'he trobat avui.Gràcies perquè amb el
teu ajut, també els he pogut reflectir una engruna de la teva
bondat.
                                                 Full dominical

Viure el moment present

Cada moment present és el més important de la
nostra vida. El passat ja no el podem canviar. I
el futur no sabem si arribarà. És aquí, en el mo-
ment present, on ens juguem l'existència,és aquí
on dicidin ser feliços o ser desgraciats.
Hi ha moltes persones que són infelices perquè
no saben gaudir de moment present i viuen enyo-
rant situacions passades que no tornaran o perque
reviuen constantment  fets negatius.
Angoixar-se pel passat és absurd, perquè ja és his-
toria passada que no podem canviar.
Val més deixar-lo ens mans de Déu i mirar enda-
vant intentant de treure el màxim profit de moment
present.
                   Full domimical

treballs scribus

Setmana Santa, moments per pensar

Poeta Joan Maragall

Full de diari:treball scribus

La ginesta

Saber somriure

Un somriure no casta res i produix molt.
enriqueix els qui el reben,
sense empobrir els que el donen;
no dura més que un instant,
però el seu record de vegades és etern.
Ningú no és prou ric per a poder-se'n estar.
Ningú és massa pobre per no poder-lo donar.
Forja la felicitat de la llar.
És signe sensible de l'amistat.
Un somriure dóna repòs a l'esser fatigat,
retorna el valor al més descoratjat.
I, si alguna vegada us trobeu una persona, que
 no us dóna el somriure que us mereixeu, sigueu
generosos, doneu-li el vostre.......
perque ningú no té tanta necessitat d' un somriure
com aquell qui no el pot donar als altres.

 

                                       full  Dominical

Foto fusionada amb el gimp

Muntanyes Monserrat

Quan ve la nit

Quan ve la nit
los aucells reposen;
no ho fan los meus ulls,
que dormir no poden;
viuen en tristura
fins al dia clar.
Dons, galant donzella,
per què em feu penar?

          Anònim
          (Segle  xvI )
  Poesia catalana del segle d'or.

No puc dormir soleta, no...

No puc dormir soleta, no.
¿Què em faré, llassa,
si no mi's passa?
Tant mi turmenta l'amor!

Ai, amic, mon dolç amic!
Somiat vos he esta nit.
Que em faré, llassa?

Somiat vos he esta nit
que us tenia en mon llit.
Què em faré, llassa?

Ai, amat, mon dolç amat!
Anit vos he somiat.
Què em faré, llassa?

Anit vos he somiat.
que us tenia en mon braç.
Què em faré, llassa?

--llassa:  infeliç de mi,  pobre de mi.--

       Anònim
      (secle  xv)
poesia catalana del segled'or.

Bella de nit -Bella de dia

N' hi ha una flor bella
que amb lo dia s'esbadella
i amb ell vespre se clou.

N' hi ha una altra que es desclou
al descloure's l'estrellada,
i s'encaputxa a l'albada

        Les dues són
        flors d' aquest món.

Mes en l'hort de l'infinit
hi ha una flor que es diu Maria:
Ella és la bella de nit.
Ella és la bella del dia.

                    Jacint Verdaguer

                              

Vistes al mar

El cel serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...

Dues coses hi ha
que mirar-les juntes
em fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar

      Joan Maragall
      

Refranys

-Dels trenta en amunt,
no et mullis el cul.
           -- - - - - - - -
-Qui fila prim porta camisa,
qui fila gros només en duu un tros
          - - -- - - - - - -               
-Home de molts oficis, pobre segur.
            -- - - - - - - - -
-A la taula d'en Bernat qui
no hi és no hi és comptat.
          - - - - - - - -  --
- A la taula  i al llit, al primer crit.
          - -  - - - - - - --
 -La flor de l'hemosura com la flor de maig dura
           - - - - - - - - - -
-Abril,abril un de bo cada mil.
          - - - - - - - - - - --
-No donis l'hivern per passat fins que
l'abril no s'ha acabat.

Les teves mans

Les teves mans
com un llibre obret
expressen gestualment
la teva ànima.

Les tevas mans,
miralls,
parlen sense veu
amb cada figura que dibuixen.

Les teves mans
copsen la meva atenció
amb els seus moviments
de malabarista en l'aire.

Les teves mans
voldria que fessin
ombres xineses
sobre les parets de la meva habitacò.

                              Montserrat Pratdesaba
                                        Bloc-2009-Maragall

El dia esclata....

el dia esclata.
Quin regal tan immens
agafar-lo amb la mà
i bafar.lo,
voliana,
com un bes incendiat
damunt de tantes galtes
que el rebran amb delit
quan l'escletxa de llum
entra pels finestrals
i travessa les cases,
de l'un extrem al'altre,
cambra a cmbra.

          Rosa Fabregat
                    Bloc-2009-Maragall
  

Poesia

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins,un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
Com el Vallès no hi ha res!
 Pere Quart

                   

Sant Jordi

El dia esclata....

El dia esclata.
Quin regal tan immens
agafar-lo amb la mà
i bufar-lo,
voliana,
com un bes incendiat
damunt de tantes galtes
que el rebran amb delit
quan l'escletxa de llum
entra pels finestrals
i travessa les cases,
de un extrem a l'altre,
cambra a cambra.

                  Rosa Fabregat
               Bloc-2009-Maragall

Silenci

n

 Entre sol i ombra
 sorgeix la inquietud.
Omple el buit de l'oblit
sempre present en l'home.

Sap que n'ha de sortir
però incapaç de traspassar el llindar
resta immòbil, abstret i silenciós.

El sol li penetra la pell
i l'omple de vida
Ha de despertat!
puix, quan arribi la nit
i tot ho acapari l'ombra,
tornarà a restar immòbil,
abstret i silenciós.                                                                                  

               Montserrat Pujol i Jordana
                           Bloc-2009-Maragall

   
                                                                                             

En el Capvespre

.... vindrà la mort
i tornaran les neus.
Sóc en el món dels rius,
de les albes que fugen.
Vinc d' un país
on els homes no lluiten
i estimen solament.

                Anton Sala-Cornadó
                   Bloc-2009-Maragall

L'Anima de les flors

Aquelles flors que hi ha  posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
.Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, riuen al sol.

M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
"Moriran aviat, lluny de la planta                 
 elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà"

      Joan Maragall

A la meva germana

Vaig marxar
pensant que era tard
i ara tinc la recança
de no haver-me quedat
una estona més.
Tenies companyia,
les amigues, els fills..
Ja no puc
fer-me enrere
aquests moments
no tornaran.                                            
Tu ja saps que t'estimo.
i si tens un dia gris
pensa em mi
que així que pugui
vindré correns a fer-te costat.
                                                                                                  
                F.M.Laura

Cant de l'Enyor

Ni que només fos
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
 Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

                          Lluís Llach

Vindrà....

Vindrà un dia que nosaltres
serem lluny, sota l'oblit:
hi haurà amors en cases noves
i rosers en cada ampit,
i gent dolça que mediti
els secrets del'infinit.

                    J.Carner

        

Parlem de tu

Parlem de tu, peró no pas amb pena.
senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també els teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
 per recodar.te; a poc a poc seràs
un get, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-.lo.

                                   Miquel Martí i Pol

La vall del riu vermell

Trobarem a faltar el teu somriure,
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'quí,
però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de  l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara quarda la pena
tan amarga del teu comiat.

Adéu Enric

 Amb tristesa escolto la mare quan  em diu
 que t'has anat massa aviat.  Abans que ella.
 T'enyora.  Nosaltres també t'enyorem.
 Estaràs sempre en els nostres cors
 i recordem  aquells  dijous  als  matins
 que mentre preniem el cafè
 fèiem petar la xerrada.
Que tinguis sort en aquest viatge.
Enric, no et dic adéu per sempre no!
Adéu fins  el dia que ens tornen a retrobar.

              F.M.Laura
                              11/12/2012

Ben poca cosa tens

Ben poca casa tens:
la taula i uns quants llibres;
l'enyor d'ella,que és lluny
i tampoc no  l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs ples camins
d' una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot.   Al carrer
fa una tarda tranquil-la.
Camina. Hi ha la gent
per fer-te compania.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis,tot serà
més assenyat i digne.
 - no és més lliure qui oblida-
però duràs le mans
plenes de llum fresquíssima.

      Miquel Martí i Pol

passes

Després que ella ja no hi fou,
quedaren tan sols records,
i potser miríades de lúcida immatèria. 
I, de vegades, en la quietud de la nit,
com si fos possible,
el frec de les seves sabatilles,
remors d'enyor,
esvanint-se en la foscor de passadís.

              Joan Albert de la Peña i Guasch
                                     Bolc (2009)  Maragall.

                                                       

La fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d' en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd d'aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d'en Jorda.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc apoc,
compta els seus passos en la gran quietud,
s'atura,i no sent res,i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó.!

                                                                

Benvigunda

T'he esperat impacient
com faig dia rere dia,
comptant minut a minut
quan en tindré l'alegria
del teu rostre a prop del meu
i el teu alè
que beuria
com aquell que beu bon vi
i tot enyor s'olblida

             Joan Sala Pujol
                      Bloc (2009)  Maragall

                                    

Llapis i paper

Un llapis i un paper
són les meves úniques armes.
Amb elles intento callar la ment,
vomitar el dolor que porto dins
i obrir la meva ànima.

Tan sols vull reposar, nua,
sense blindatges,sense turments,
i poder ser
per un moment en el meu cel,
com un estel fugaç,desconegut,
que sense saber per què
il-lusiona qui el mira.

                Montserrat Pujol i Jordana
                                      bloc (2009) Maragall

                                         

Eixam d'arrob i mel

Tinc una barca ancorada
allá en el port del meu cor,
pintada d'un blau de cel.
Per veles porta un estel.
De popa  a proa  va plena
d' un eixam d'arrop i mel.
Quan surt del seu ancoratge
navega de nit i dia,
sense parar ni un moment.
S'estavella per les ones,
però, tot surant, s'enfila,
i amb tot l'amor em vigila
perquè no caigui en les ombres
del meu íntim sentiment

   Anna-Maria Fontanals i Veà
                           Bloc (2009) Maragall
                              

                                                              

Amb una......

Amb una ploma
que ja no es fabrica,
escric en un paper
que ja no es fa
sentiments
que ja no es porten
a persones
que ja no hi són

           Josep Anton Soldevila
                         Bloc (2009) Maragall

Si pots

Si pots,
vés on vulguis anar.

Si pots,
somia molt.

Si pots,
sigues tu mateix

Si pots,
estima.

      Fanny  Urpina